EDAT DEL BRONZE

Voltant de l'any 800 A.C., a la part més alta del promontori del Chao Samartín i al costat de la gran roca, un grup de persones aixequen una gran cabana comunal (55 m2), que al seu torn delimiten i protegeixen amb una potent estacada de fusta d'uns 4 m. d'amplada.

Alguns estudiosos han volgut veure en aquestes primeres estructures uns marcats caràcters cultuals i no domèstics, donats les troballes que en aquest espai es van produir en el curs de les excavacions arqueològiques.

EDAT DEL FERRO. CULTURA DELS CASTROS

A Astúries, a partir del segle VII a. C. i fins a la seva incorporació a l'òrbita del món romà, comencen a sorgir i desenvolupar-se un nou tipus de poblat fortificat, els castros.

Se situaran en llocs geoestratègics del territori, és a dir, en aquell territori on puguin controlar i explotar els recursos, matèries primeres, defensa i comunicacions que els permeti el seu desenvolupament.

Els castros es defensen fonamentalment amb fossats i muralles, delimitant i protegint un recinte on s'aixequessin les cases i altres estructures d'ús comunal.

En alguns castros, com és el cas del Chao Samartín, les muralles presenten un tret singular, estan realitzades en trams independents i juxtaposats o “mòduls”. Aquest tipus de muralles van ser definides per primera vegada per l'arqueòleg i professor Dr. José Luis González Maya, en els anys 80 del segle passat.

Els models de cases d'aquest període són variats, des de les de planta rectangular de cantonades arrodonides fins a les circulars, espai únic i sense compartimentar, murs construïts amb pedra (pissarra i quarsita) i teulades en matèria vegetal.

La plaça oberta i coberta, l'edifici balneari (ja Romà) i els carrers enllosats són, entre d'altres, les infraestructures comunals més importants del poblat.

ÈPOCA ROMANA

L'arribada dels romans al castro suposa importants canvis i novetats, que es manifestaran en les estructures i en els objectes recuperats d'aquest moment. Alguns reflexos d'aquesta nova situació, és l'arribada d'objectes i productes d'importació de terres llunyanes, la incorporació de nous hàbits i costums, l'ús de l'escriptura i la moneda, la compartimentació dels habitatges, el cobriment de les sostres amb pissarra o la construcció d'una gran casa al més pur i clàssic estil romà: la Casa.

Aquest poblat, l'antiga Ocela, veurà el seu final sobtat a mitjans del segle II de la nostra era.

EDAT MITJANA

Entre el segle VII i X i en l'espai on estava situada l'antiga domus romana, se situa una necròpolis on homes, dones i nens van buscar el seu últim descans entre les ruïnes de l'antic poblat. És l'últim ressò històric de rellevància d'aquest monticle amesetado sobre el riu Cabalos.